Resum de la història de Catalunya en vídeo
La marca hispànica
Durant el regnat de Carlemany es van dur a
terme diverses incursions de conquesta al sud dels Pirineus. L’any 785, Girona
va ser lliurada pel seus habitants a un exèrcit franc. L’any 801, Lluís el
Piadós conquereix Barcelona després
d’assetjar-la.
El nou territori va ser anomenat Marca
Hispànica. Es va dividir en comtats administrat per un comte
designat pel rei.
El comte Guifré el Pelós va repoblar diverses
zones de Girona i Barcelona. En morir els seus fills van ser
els primers a heretar-ne les possessions sense ser nomenats pel rei i la seva família va
ser coneguda amb el nom de Casal de Barcelona.
Els comtats van continuar nominalment sota el
vassallatge del rei franc, però en la pràctica van esdevenir autònoms.
L’any 988, el comte Borrell II, en no rebre ajut
per lluitar contra els musulmans, no va renovar el jurament de fidelitat al rei
franc. Els comtats esdevenen independents, si bé aquesta independència no va
ser reconeguda fins el Tractat de Corbeil (1258).
Els territoris al nord del Llobregat, coneguts com
a Catalunya Vella, van ser repoblats amb gent de la Septimània i de les
valls dels Pirineus. El monestirs van fer un paper important en l’organització
de la repoblació.
Fes el recurs 28. Els comtats catalans
La consolidació del casal de Barcelona
Els comtes van continuar afirmant el poder polític
autònom. En aquesta tasca va destacar Ramon Berenguer III (1097-1131)
que va consolidar els dominis del Casal de Barcelona i el predomini sobre els
altres comtats independents.
La política d’expansió dels monarques
catalanoaragonesos es va orientar,
mitjançant les aliances matrimonials i la força militar, cap a tots dos vessants
dels Pirineus.
Els interessos catalans van topar amb la voluntat
de conquesta dels reis de França que van aprofitar la croada contra els càtars
per fer-se ambels territoris d’Occitània.
La mort del rei Pere I el Catòlic a la
batalla de Muret (1212) va posar fi a la influència catalana en tota aquella
àrea i va provocar la intensificació de l’expansió cap al sud i la
Mediterrània.
La unió amb Aragó
El matrimoni de Peronella d’Aragó i Ramon
Berenguer IV, comte de Barcelona, va propiciar l’aparició d’una nova entitat
política: la confederació catalanoaragonesa.
La unió dinàstica no comportava la fusió
dels regnes. Cada territori conservava les seves institucions, lleis i
tradicions, i es compartia el monarca que es convertia en comte-rei.
La força de la nova entitat política va permetre
reprendre la conquesta dels territoris del sud del riu Llobregat que
constituirien la Catalunya Nova.
Per facilitar la repoblació es van utilitzar cartes
de poblament i de franquesa, que atorgaven terres i facilitats
fiscals als nous pobladors.
En la repoblació van tenir un paper important els ordes
religiosos, com ara el Císter, que van rebre terres dels monarques per
instal·lar-s’hi i van organitzar l’ocupació d’àmplies zones del territori.
 |
| Eix cronològic del Casal de Barcelona i de la unió amb Aragó |
Amb l'ajuda del llibre, d'internet i dels teus professors i companys completa el recurs 31. La Corona d'Aragó des de la unió
La formació de la societat feudal
Durant el govern de Ramon Berenguer I, es va
consolidar un nou model d’estat feudal, basat en les relacions de
vassallatge, que va reafirmar l’hegemonia del Casal de Barcelona.
El comte se situava al vèrtex de la piràmide
social. Concedia, a canvi del jurament de fidelitat, un feu al cap d’un
llinatge nobiliari: el castellà o baró que, al seu torn, delegava en un castlà
el govern de les seves possessions.
Durant el segle XII s’activà l’economia, augmentà
la producció agrícola i s’intensificaren els intercanvis. El
creixement de l’economia possibilità l’augment de la població urbana i la
creixent importància de les ciutats.
Apareixen les primeres manifestacions escrites de
la llengua catalana: les Homilies d’Organyà.
Els constants enfrontaments entre els senyors
feudals portà a l’Església a instituir les assemblees de Pau i Treva,
per imposar límits a la violència feudal i protegir les seves propietats i els
mercats.
Realitza el recurs 30. El govern de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana
L’expansió de la Corona d’Aragó
Jaume I el Conqueridor va orientar l’expansió cap
al Mediterrani amb la conquesta de Mallorca (1229) i cap al sud amb la
conquesta de València iniciada el 1232.
Els límits meridionals de l’expansió
catalanoaragonesa van quedar fixats a la zona d’Alacant en el Tractat
d’Almirra (1244), signat amb els castellans. El Tractat de Corbeil
(1258), signat amb el rei de França, establia la renúncia als drets catalans
sobre Occitània a canvi del reconeixement formal de la independència de la
Corona.
La necessitat de disposar d’escales segures al
llarg de la ruta comercial cap a l’Orient va despertar l’interès català
per Sicília, Sardenya i les costes del nord de l’Àfrica.
Els almogàvers van ser l’instrument per
conquerir i defensar les places catalanes a la Mediterrània, tot i la política
aventurera que van emprendre a l’Imperi bizantí.
El comerç català va deixar sentir la seva
importància per tota la Mediterrània, entrant en competència amb les ciutats de
Gènova i de Venècia. El Llibre del Consolat de Mar recollia les normes
de dret marítim i va ser fruit de la important activitat mercantil catalana.
Les
institucions de govern catalanes
El monarca era la màxima autoritat civil i
militar de la Catalunya medieval; basava el seu poder tant en la força
militar, com en el suport dels diversos estaments.
La noblesa va aprofitar els períodes de crisi
o el problemes successoris per augmentar el seu poder. Els monarques van haver
de sotmetre i controlar el poder de la noblesa.
Jaume I i després el seu fill Pere II van sotmetre
la noblesa i van buscar el suport dels estaments a les seves empreses a través
de concessions a les Corts, mitjançant el pactisme.
El pactisme va ser un principi polític que
regulava les relacions entre els sobirans catalanoaragonesos i el seus súbdits,
especialment la burgesia urbana.
El conjunt d’assessors i de funcionaris que
formaven la cúria reial va ser l’origen tant del govern, com de
les Corts. El govern municipal a Barcelona va estar exercit pel Consell
del Cent, que reunia una representació dels principals sectors
urbans tot i que predominaven els anomenats ciutadans honrats.
 |
| La Corona d'Aragó al segle XII |
Realitza el recurs 29. L'expansió catalanoaragonesa pel mediterrani
Catalunya durant els segles XIV i XV
El
primer terç del segle XIV inicià un període de crisi caracteritzat per la crisi
agrícolai la subsegüent crisi demogràfica, a la qual es va afegir, a partir de
1348, l’arribada de la pesta negra.
La crisi agrària va impulsar la pagesia pobre a
fugir a la ciutat. En tant, els pagesos rics milloraven la seva situació
apropiant-se de les terres abandonades. Els nobles van reaccionar intentant
imposar antigues càrregues feudals, anomenades mals usos. Aquesta
situació està a la base dels conflictes socials, com ara la guerra dels
remences.
El darrer impuls català a la Mediterrània tingué
lloc durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1416-1458), que conquerí
el regne de Nàpols i pacificà Sardenya,tot possibilitant una darrera expansió
del comerç català.
A mitjan segle XIV, les classes mitjanes de
Barcelona, organitzades en un grup anomenat la Busca, es van enfrontar
amb els ciutadans honrats que s’aplegaven en la Biga.
La guerra civil (1462-1472) i el posterior desplaçament de les rutes
comercials cap a l’Atlàntic posaren fi a l’aventura catalana a la Mediterrània.
