La fi de l'imperi romà d'occident
 |
| Eix cronològic de l'antiguitat i de l'edat mitjana |
Els pobles germànics habitaven al nord de l’Imperi
romà, més enllà dels rius Rin i Danubi.
Des del
segle III van
començar a penetrar dins l’Imperi romà. De vegades s’assentaven en un territori
de manera pacífica (migracions). Tanmateix, altres vegades s’apoderaven de les
terres dels romans després de vèncer-los en enfrontaments militars.
L’any 476 els germànics van vèncer l’últim emperador romà
d’Occident i l’Imperi romà d’Occident va deixar d’existir.
 |
| Les invasions germàniques de l'Imperi romà, tant de l'Imperi d'Occident, que va desaparèixer el 476 com de l'Imperi d'Orient, que amb el nom d'Imperi Bizantí resistiria fins el 1453 |
Els regnes
germànics
El territori d’Occident es va dividir en diversos
regnes, i en cadascun d’aquests s’hi va instal·lar una tribu germànica: els
francs, els visigots, els ostrogots, els angles, els saxons..
Cada regne estava governat per un rei,
assessorat per un consell de nobles i guerrers.
Les ciutats van desaparèixer i l’economia va passar a
desenvolupar-se gairebé de manera exclusiva sobre la base de l’agricultura
i la ramaderia. El comerç pràcticament va cessar.
La cultura també va patir un daltabaix. Ens queden
molt poques restes d’art germànic: les esglésies visigodes i l’orfebreria.
Realitzar el recurs 1 del dossier
Realitzar el recurs 1 del dossier
L'imperi bizantí
 |
| Eix cronològic de l'Imperi Bizantí |
L’imperi romà d’Orient va resistir els atacs germànics i
va continuar desenvolupant-se durant 1.000 anys, amb el nom d’Imperi bizantí.
En l’època de màxima esplendor, l’Imperi bizantí
s’estenia per l’Orient Mitjà, l’est i el sud d’Europa i el nord de
l’Àfrica.
La capital de l’Imperi era la ciutat de Constantinoble.
L’imperi bizantí estava governat per l’emperador (basileus).
L’emperador més famós fou Justinià (segle VI).
 |
| Conquestes i pèrdues territorials de l'Imperi bizantí des del 565 al 1453 |
La
civilització bizantina
Les ciutats eren molt importants i el comerç
va tenir un gran desenvolupament.
El grec era l’idioma oficial i la religió va ser la cristiana
ortodoxa.
L’art era
sumptuós. Destaquen les esglésies, com la basílica de Santa Sofia (a
Constantinoble), i els mosaics.
Fes la fitxa "La història de l'Imperi Bizantí"
L'Islam
 |
| Alçat de la ciutat de Constantinoble, anomenada més tard Bizanci. En primer plànol, el conjunt d'esglésies i palaus on residia el Basileus i la cort imperial i al darrera el fòrum, lloc de reunió dels ciutadans bizantins |
Fes la fitxa "La història de l'Imperi Bizantí"
L'Islam
Realitza el mapa de l'Islam medieval
L’islam va ser una nova religió fundada a la península Aràbiga per Mahoma en el segle VII.
Els musulmans creuen en l’existència d’un únic déu, Al·là,
i consideren que Mahoma n’és el profeta principal.
El seu llibre sagrat és l’Alcorà. La Meca és la
ciutat més sagrada.
Els musulmans tenen cinc obligacions
fonamentals:
La professió de fe.
L’oració cinc cops al dia.
La peregrinació a la Meca.
El dejuni en el mes del Ramadà.
La caritat.
La mesquita és l’edifici on resen els
fidels.
 |
| Parts d'una mesquita |
La
civilització islàmica medieval
L’islam es van
expandir durant l’edat mitjana a través de la conquesta militar. Per
això es va crear un Imperi islàmic, l’autoritat del qual era el califa
La civilització
islàmica va ser fonamentalment urbana. Les ciutats més importants van
ser Damasc, Bagdad, Còrdova i el Caire.
L’agricultura
va conèixer un gran desenvolupament (regadiu, nous cultius), l’artesania
islàmica era de gran qualitat i el comerç va ser molt intens.
La civilització islàmica estava
molt avançada, tant en les arts com en les ciències.
L'imperi
carolingi
 |
| L'imperi de Carlemany i la resta d'Estat europeus. La Marca Hispànica és un territori de frontera i pertany a l'imperi de Carlemany |
En el segle VIII, el regne franc va passar a
ser el més important d’Occident.
El seu rei era Carlemany, que va conquerir
molts territoris a l’Europa central, Itàlia i el nord de la península Ibèrica.
Era tan poderós que va ser nomenat emperador.
L’imperi de Carlemany (o imperi carolingi) estava
dividit en diferents comtats i marques. Els comtes i els
marquesos que governaven aquests territoris juraven fidelitat a
l’emperador i havien d’obeir-lo.
La vida estava força endarrerida: les ciutats eren
petites i l’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia.
Copia aquest quadre darrere del teu esquema de l'Imperi Bizantí
 |
| La societat a l'Imperi franc de Carlemany |
 |
| Conjunt de palaus de la cort carolíngia a la capital, Aquisgrà |
En el segle IX, l’Imperi carolingi es va dividir en
tres parts i va deixar d’existir.
| Divisió de l'imperi de Carlemany entre els seus fills. Fixa't que el que serà Catalunya, Aragó i Navarra formen part de la Marca Hispànica i de mica en mica s'aniran independitzant dels francs |
