La conquesta musulmana de la península ibèrica
La història de Al-Àndalus
 |
| Eix cronològic d'Al-Àndalus |
La conquesta de
la península Ibèrica va tenir lloc l’any 711, quan els exèrcits de Tariq i Musà van vèncer els visigots a la batalla
de Guadalete.
 |
| La conquesta del regne Visigot de Toledo |
En principi,
al-Àndalus estava governat per un emir dependent del califat de Damasc.
Còrdova es va convertir en la capital del territori. Mentrestant a Catalunya,
la penetració musulmana s’estabilitzà als territoris al sud del Llobregat i,
sobretot, al llarg del riu Ebre.
L’any 756
Abderraman I es va proclamar emir independent i va deixar d’obeir les ordres
del califat, per bé que en reconeixia l’autoritat religiosa. Aquesta etapa va
rebre el nom d’emirat independent.
L’any 929
Abderraman III es va proclamar califa independent. A aquesta etapa se la coneix
com a califat independent.
 |
| Califat de Còrdova |
El 1031 el
califat es va dividir en diversos regnes o taifes. La manca d’unió entre
ells va fer que els reis cristians
poguessin atacar amb més facilitat el territori d’al-Àndalus.
 |
| Els regnes de taifes |
Per això, els
musulmans peninsulars van demanar auxili als musulmans del nord de l’Àfrica,
que van tornar a unificar al-Àndalus: primer, els almoràvits i després,
els almohades.
Els almohades van ser derrotats pels cristians a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Només va quedar el regne de Granada, que el 1492 va caure en mans castellanes.
| |||||
Avenç cristià i regne nassarita de Granada, que va subsistir com l'únic estat musulmà de la península des dels voltants de 1300 fins el 1492, que va ser incorporat al regne cristià de Castella
|
Una economia pròspera
A les ciutats s’hi feien productes artesans de gran qualitat: ceràmica, cuir repujat, orfebreria, armes, seda, etc.
Al-Àndalus va ser un centre de comerç molt actiu. Els seus habitants venien els productes artesans que fabricaven i compraven esclaus i or. Feien servir monedes: el dinar i el dirhem.
La Catalunya islàmica era un territori de frontera, la qual cosa va afavorir es intercanvis i la introducció de la moneda i les tècniques comercials de la societat islàmica.
Una societat
desigual
El grup més
poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents.
Els àrabs estaven eren la classe social dominant
Els àrabs estaven eren la classe social dominant
La resta de la població s’organitzava per
criteris religiosos.
Els
muladins eren els antics cristians que van adoptar l’islam.
Els
mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió.
Els
jueus eren una minoria molt activa.
Un món urbà
La majoria de la població vivia al camp, però les ciutats eren força importants, ja que eren el centre de la vida econòmica, social i cultural.Eren ciutats més grans que les cristianes: Còrdova tenia uns 100.000 habitants. A Catalunya les ciutats eren més petites, tot i que van destacar algunes com ara Turtuixa (Tortosa), Làrida (Lleida) i Madinat Balají (Balaguer).
La part principal de la ciutat era la medina, on es trobava l’alcàsser (palau) i la mesquita major.
Al voltant hi havia els afores.
 |
| La ciutat musulmana |
 |
| El soc |
 | |||
| Els banys àrabs |
El llegat cultural
- Al-Àndalus va ser un dels centres de la cultura medieval.
- Entre els intel·lectuals van destacar Averrois i Maimònides.
- El llegat andalusí es deixa sentir en diversos aspectes de la nostra cultura: hi ha 10.000 paraules catalanes d’origen àrab. També es nota a l’arquitectura, els topònims i la gastronomia. El llegat és especialment important a les zones del sud de Catalunya i d’Espanya.
L'arquitectura
Es construïa amb materials pobres, que es cobrien amb una decoració abundant i molt bella.
- Preocupació per crear ambients agradables i frescos: jocs de llum i ombra, gust per l’aigua.
- Elements: arcs de ferradura i polilobulats, sostres plans de fusta i també tancats amb cúpules.
Arcs polilobulats del saló del tron del palau musulmà de l'Aljaferia de Saragossa, al fons a l'esquerra es pot observar el mihrab, orientat en direcció a La Meca
- Edificis: mesquites, palaus, castells i banys.
Exemples: mesquita de Còrdova, palau de Medina Azahara (Còrdova), palau de l’Aljaferia (Saragossa), Torre de l’Oro i Giralda (Sevilla), palau de l’Alhambra (Granada), Castell de la Suda (Tortosa).
L'Alhambra de Granada L'art islàmic espanyol
